per retrobar la innocència
i engegar tanta ciència
de paper al drapaire
si em vol fer el favor
Arraconar les lliçons
que m'ha ensenyat l'experiència
desembossar la consciència
i oblidar tants consells
plens de bona intenció
Una cançó ben senzilla
sense tristor ni alegria
que al cantar-la no fos
més que un sospir en el vent
una mirada al ponent
o un no res dins del cor
Lála lalá lalála lalá..
Poder mirar netament
el flamejar de banderes
les més diverses dreceres
amb els ulls d'un infant
lliure de pensament
I arribar a viure el present
com aquell qui res no espera
i sempre fos la primera llum del dia
la que cadamatí em sorprèn
Una cançó fugissera
fragments de pols d'una estrella
i que al cantar-la no fos
més que un sospir en el vent
una mirada al ponent
o un no res dins del cor
Lála lalá lalála lalá...
Absorbiré tal com són
si són d'alguna manera
totes les coses del món
i en faré una cançó
per renéixer com la primavera
(Jaume Sisa)
No hay comentarios:
Publicar un comentario