miércoles, 3 de diciembre de 2008

Viure!












La mort del cantant Joan Baptiste Humet, ha estat "un cop", bé....continuem.....

Una cançó d'en Joan Issac, " que no puc ignorar!!":



VIURE, VIURE!!

"Podria viure ignorant
la història meva que no vull,
podria viure ignorant
el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers
tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber
dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s'adorm,
i l'aigua clara d'en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin,
en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant
els anys que em van assecant la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar,
la tomba freda d'un company,
les dues roses que hi ha posat,
colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar
per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento que cada matí,
un sol neix entre els meus
dits,una claror que em fa aixecar:
viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany
a aquell poeta decadent
esclau d'un art que em fa fiblar,
o la humanitat dels meus carrers,
la llengua que m'estimo tant,
l'aroma d'un amor llunyà...
Podria escriure sense dolor
fugint de l'odi que retinc,
podria escriure sens dolor
silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs,
morals, triomfants, inconsistents."

(Joan Isaac)



I ara, una d'en Humet...

HAY QUE VIVIR

" Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da más de sí.

Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.

Al sueño americano,
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer,
sólo esperar y ver si cede
la gran bola de nieve
que se levanta por doquier.

¡Hay que vivir!,
amigo mío
antes que nada hay que vivir,
y ya va haciendo frío,
hay que burlar
ese futuro
que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que componer de nuevo
el pozo y el granero
y aprender de nuevo a andar.
Hacer del sol nuestro aliado
pintar el horno ajado
y volver a respirar.

Quitarle centinelas,
al parque y a la escuela,
columpios y sonrisas volarán.

Sentirse libre y suficiente
al cierzo y al relente,
mientras se va dorando el pan.

Habrá que demoler barreras,
crear nuevas maneras
y alzar otra verdad.

Desempolvar viejas creencias
que hablaban en esencia
sobre la simplicidad.

Darles a nuestros hijos,
el credo y el hechizo del alba
y el rescoldo en el hogar.

Y si aún nos queda algo de tiempo,
poner la cara al viento
y aventurarnos a soñar."

(Joan Baptista Humet)

No hay comentarios: