La Nit de Nadal i El Matí de Nadal.

El Tió al matí de Nadal (Plaça de l'Església)

Nit de Nadal/ carrer Emilia Carles

c/ Emilia Carles

Nadal ( Open in small window)

SIMFONIA NUM 1 D'UNA NIT, D'UN MATÍ DE NADAL1.
LA NIT DE NADAL1.

Llum als carrers, de colors,
campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s´emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.

Lluminosa nit de Nadal!

2. Panderetes, simbombes
,trompetes de festa,
barrets de paper,
grans bigotis postissos,
disfresses i gresca,
guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!

3. Amb el pas vacil·lant,
la trompeta a la boca
i l´ampolla a la má,
de conyac, tot tocant,
tot bevent,caminant solitari
i va i veper
les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!

4. heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer
vol que torni a la casa el marit
i no es gasti els diners
convidant embriac
els companys a xampany.
L´amigable nit de Nadal!

5. heus aquí les riuades de gent
que només perqué avui és Nadal
s´han llançat al carrer
disfressats,fent soroll
i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
Es la plàcida nit de Nadal;

6. I heus aquí com les putes
vestides de festa quan entren i surten,
avui mes que mai,
de les habitacions van cantant
fent els preus molt mes alts
les cançons del suc de Nadal!

7. I del que era la Fira de Santa Llúcia
,les branques d´avet i de grèvol
i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.

És la santa nit de Nadal!8.
I una cega velleta s´hi acosta i s´adorm
i una dona gitana hi apropa la cara
i les mans dels seus fills
que gemeguen de fred i de gana
és la clara nit de Nadal!

9. Mentre el fum se´n va ple de guspires
i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n va cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que han anat a la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!




2. EL MATÍ DE NADAL

1. Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haura cantat
durant la missad'ahir a mitja nit
quan els infants i el vells dormien
potser, si hi ha sort,
l'acollira un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,sentí
com queia lenta en volves molt petites.

2. Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persiane
si els ulls adormits que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de "tasca" en "tasca"
els buscarà en els llits i els homes
es regiraran tibant les mantes.

Despertarà el Nadal!
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,ignorarà
que sense pressa tot sol,
un bon jai se'n va petjant la neu blanca
vers l'esglesiai no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.

4. Qui sap si algun infant despertarà
i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,h
o anunciarà als germans i als pares
"Hi ha neu!" cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per "fe'l" callar voldran tirar-li una sabata.

5. Molt pocs, però uns quants, infants
sortiran gairebé oblidant vestir-se
allà on la neu serà més blanca i més bonica
i el fred que farà no el sentiran
quan veuran que la joguina serveix
per fer combats
fins que s'aixeca el pare o l'àvia
o es trenca un vidre.

6. Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí criden a missa a les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
es d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant li haurà tirada.

7. Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothoms'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre somriuran i obriran les parpelles ensonyades
i diran, a poc a poc,"Per fi Nadal!
A veure què ens duran a taula!"

(Pau Riba)

Voldria fer una cançó...

VOLDRIA FER UNA CANÇÓ Voldria fer una cançó ( Open in small window)


Voldria fer una cançó

per retrobar la innocència

i engegar tanta ciència

de paper al drapaire

si em vol fer el favor

Arraconar les lliçons

que m'ha ensenyat l'experiència

desembossar la consciència

i oblidar tants consells

plens de bona intenció

Una cançó ben senzilla

sense tristor ni alegria

que al cantar-la no fos

més que un sospir en el vent

una mirada al ponent

o un no res dins del cor

Lála lalá lalála lalá..

Poder mirar netament

el flamejar de banderes

les més diverses dreceres

amb els ulls d'un infant

lliure de pensament

I arribar a viure el present

com aquell qui res no espera

i sempre fos la primera llum del dia

la que cadamatí em sorprèn

Una cançó fugissera

fragments de pols d'una estrella

i que al cantar-la no fos

més que un sospir en el vent

una mirada al ponent

o un no res dins del cor

Lála lalá lalála lalá...

Absorbiré tal com són

si són d'alguna manera

totes les coses del món

i en faré una cançó

per renéixer com la primavera

(Jaume Sisa)

L'Home Dibuixat

L\'home dibuixat ( Open in small window)

L'HOME DIBUIXAT

"Amb un tros de carbó i un tros de cuiro vell

dibuixa’m un senyor

sense llana al clatell.

Posa-li flors al cap,

un trajo de nylon,

uns guants de pell de gati una etiqueta al front

que digui:Jo sóc l’home dibuixat,

el que no té carn ni cos.

D’homes dibuixats com jo,

si mireu en veureu molts

Per acabar de ferl a teva obra

d’artrepassa-li ben bé el nas gruixut i llarg.

Penja-li un llaç vermell

dibuixa-li dents d’or

i al l’esquena un cartell

que digui: No estic mort.

I jo sócJo sóc l’home dibuixat,

el que està fet de paper.

D’homes dibuixats com jo,

cada dia en neixen més.

Després per celebrar

el part sense dolor

ensenya-li a cantar una cançó d’amor.

I amb aigua mineral

dóna-li un bany al cap,

un nom originali

per bandera un drap

que digui:Jo sóc l’home dibuixat,

el que no té cos ni carn,

d’homes dibuixats com jo,

se n’aprofiten els grans."

( Jaume Sisa)

NOIA DE PORCELANA

"Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig amb pètals rosa és aire inocent.

Noia de porcellana tot el teu cos és recipient,
a punt de ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana buscava força en el teu parlar,
i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana d'una mirada et van trencar el braç,
semblaves indignada com una santa sense beats.

Noia de porcellana tota ets fràgil que t'has tancat,
sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana buscava llum en la teva pell,
i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana tens la mirada ben transparent,
la pell de celofana i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana què vols que et donin no donant res,
ets freda i inhumana, et preocupes de cinc a set."


( Pau Riba)

ES FA LLARG, ES FA LLARG, ESPERAR....

El Pont de la Riera ( sta, Helena)

M'encanten les lletres de les cançons d'en Pau Riba, i la música i la tendresa i que transmeteixen..Pau..a la vora de la Riera...

Que la rierada s'endugui els malts rotllos de la gent..paaauuuu..

..i la lletra de la cançó

"ES FA LLARG ESPERAR" Es fa llarg, es fa llarg esperar ( Open in small window)


"Oh, que llarga es fa sempre l'espera
quan s'espera que vindrà el pitjor,
i que trista i que llarga és l'espera
quan s'espera la mort de l'amor.

Quan s'espera ja que tot s'acabi
per tot d'una tornar a començar,
quan s'espera que el món tpt s'enfonsi
per tornar-lo a edificar,
es fa llarg, es fa llarg esperar.

I es fa trist esperar cada dia
el cel roig i el sol que ja se'n va,
i es fa fosc esperar cada dia
perquè el sol no se'n vol anar mai,
perquè els dies se'n van sense pressa
i les hores no volen fugir,
perquè esperes, i esperes, i esperes
i vols demà, però encara és ahir,
es fa trist esperar, es fa trist esperar.

I es fan lents els matins i les tardes
quan l'espera et desvetlla el neguit.

I es fan grises les llargues lentes tardes
perquè et sents amb el cor ensopit,
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confós,
perquè et trobes amb les portes closes
i tancat com un gos rabiós,
es fa fosc, es fa fosc esperar

Es fa fosc, es fa fosc esperar!
Es fa fosc, es fa fosc esperar!
Es fa fosc, es fa fosc esperar!

I es fan grises les hores d'espera
quan no plou però veus el cel plujós.
I es fan llargues les grises esperes
quan a la fi sents a prop per tots dos,
quan fa dies que ni xiules ni cantes
i fa un temps que vas fer l'últim somrís,
quan al cor sents la mort i t'espantes
al pensar que potser és l'últim avís,
es fa gris, es fa gris esperar! "

(Pau Riba)

Viure!

La mort del cantant Joan Baptiste Humet, ha estat "un cop", bé....continuem.....

Una cançó d'en Joan Issac, " que no puc ignorar!!":

VIURE, VIURE!!

"Podria viure ignorant
la història meva que no vull,
podria viure ignorant
el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers
tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber
dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s'adorm,
i l'aigua clara d'en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin,
en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant
els anys que em van assecant la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar,
la tomba freda d'un company,
les dues roses que hi ha posat,
colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar
per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento que cada matí,
un sol neix entre els meus
dits,una claror que em fa aixecar:
viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany
a aquell poeta decadent
esclau d'un art que em fa fiblar,
o la humanitat dels meus carrers,
la llengua que m'estimo tant,
l'aroma d'un amor llunyà...
Podria escriure sense dolor
fugint de l'odi que retinc,
podria escriure sens dolor
silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs,
morals, triomfants, inconsistents."

(Joan Isaac)

I ara, una d'en Humet...

HAY QUE VIVIR

" Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da más de sí.

Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.

Al sueño americano,
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer,
sólo esperar y ver si cede
la gran bola de nieve
que se levanta por doquier.

¡Hay que vivir!,
amigo mío
antes que nada hay que vivir,
y ya va haciendo frío,
hay que burlar
ese futuro
que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que componer de nuevo
el pozo y el granero
y aprender de nuevo a andar.
Hacer del sol nuestro aliado
pintar el horno ajado
y volver a respirar.

Quitarle centinelas,
al parque y a la escuela,
columpios y sonrisas volarán.

Sentirse libre y suficiente
al cierzo y al relente,
mientras se va dorando el pan.

Habrá que demoler barreras,
crear nuevas maneras
y alzar otra verdad.

Desempolvar viejas creencias
que hablaban en esencia
sobre la simplicidad.

Darles a nuestros hijos,
el credo y el hechizo del alba
y el rescoldo en el hogar.

Y si aún nos queda algo de tiempo,
poner la cara al viento
y aventurarnos a soñar."

(Joan Baptista Humet)

Com un trencadis...

una caseta de contes.

Una cançó d'Amaral;

amb un trencadis de fons...

cançó:" EL UNIVERSO SOBRE MÍ"

Per escltar la cançó, cliqueu; ( Open in small window)

"Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero encontrar mi sitio

Una broma del destino,
una melodía acelerada en una canción que nunca acaba
Ya he tenido suficiente,
necesito alguien que comprenda
que estoy sola en medio de un montón de gente
Qué puedo hacer

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad
Quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí
Como un naufrago en el mar, quiero encontrar mi sitio
Sólo encontrar mi sitio

Todos los juguetes rotos
todos los amantes locos,
todos los zapatos de charol
Todas las casitas de muñecas donde celebraba fiestas,
donde solo estaba yo
Vuelve el espíritu olvidado del verano del amor

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad
Quiero vivir, quiero sentir el universo sobre mí
Como un naufrago en el mar,
quiero encontrar mi sitio
Sólo encontrar mi sitio

Quiero vivir, quiero gritar,
quiero sentir el universo sobre mí
Quiero correr en libertad,
quiero llorar de felicidad
Quiero vivir,
quiero sentir el universo sobre mí
Como un naufrago en el mar,
quiero encontrar mi sitio

Solo queda una vela encendida en medio de la tarta
Y se quiere consumir "

Amaral

Luz Casal, tot ja està dit....

Una cançó de la Luz Casal, que m'encanta:

ENTRE MIS RECUERDOS Entre mis recuerdos ( Open in small window)

"..Cuando la pena cae sobre mí

el mundo deja ya de existir,

miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos.

Para encontrar la niña que fui

y algo de todo lo que perdí,

miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos.

Sueño con noches brillantes,

al borde de un mar de aguas claras y puras

y un aire cubierto de azahar.

Cada momento era especial

días de prisa, tardes de paz

,miro hacia atrás y busco entre mis recuerdos.

Yo quisiera volver a encontrar la pureza

nostalgia de tanta inocencia

que tan poco tiempo duró.

Con el veneno sobre mi piel,

frente a las sombras de la pared,

miro hacia atrás y

busco entre mis recuerdos,"...

( Luz Casal)

" Guaitem" les flors....

Gemma

" No han passat gaires anys,

Gemma , que et vaig conéixer,

Va patir la mare tant

perquè poguessis néixer!.

Qué bonic eren els ulls que vas obrir,

qué bonics aquell setembre.

Qué feliç, nasqué als teus llavis

el somris

Qué feliç que hi ha estat sempre.

Gemma,

guaita les flors

guaita les flors

que són boniques

Gemma,

guaita les flors

guaita les flors

i no caminen

i tu ets la més bonica..."

( Joan Baptista Humet)

Van talar el pi......Però no varen acabar amb ell..No varen poder

una Rosa blanca; en memòria de Joan Baptista Humet, i en record de la cançó "Clara", que tan va marcar un temps ...

Clara ( Open in small window)

"Clara, distinta Clara

extraña entre su gente,

mirada a usente,

Clara, a la deriva,

no tuvo suerte al elegir

la puerta de salida.

Clara, abandonada

en brazos de otra soledad,

esperando hacer amigos en la nieve

al abrigo de otra lucidez,

descubriendo mundos donde

nunca llueve

escapando una y otra vez,

achicando velas

para navegar...

Estrellas negras

vieron por sus venas

y nadie quiso preguntar.

Clara, se vió atrapada,

abandonó el trabajo

se vino abajo

Clara, languidecía, perdida

en un camino de ansiedades

y ambrosías.

Clara, no dijo nada

y un dia desapareció...

Recorriendo aceras

dícen que la vieron,

ajustando el paso

a los demás.

Intentando cualquier cosa

por dinero, para hincarse fuego

una vez más.

Esa madrugada,

Clara naufragó.

Tenía el mar de miedo

en la mirada,

las ropas empapadas,

el suelo por almohada...

y lentamente amaneció."

(Avui ha mort l'autor de la cançó;

En record d'un poeta, Joan Baptiste Humet.)

Cabrils: Plaques curioses

Genial detall: Mireu quina part del pantaló ha estat estripada per la mossegada, inoportuna, d'altre banda, del gos.( Jo no m'acostaré pas a aquesta casa, per si de cas..)

Però, per qué no li mossega un camal del pantaló?

Millor no apropar-se....

Bé, sempre és d'agrair saber que seràs molt bén rebut en aquesta casa,

I amb el fred que fa aquesta tardor, m'ho prendré " al peu de la lletra"!

"- Bona tardaaaa"

Cabrils:La plaça de l'Esglèsia i la Font de la Plaça.

La placa de mosaic de la plaça

La Font de la Plaça

Placa conmemorativa dels mil anys del nom de Cabrils

i els cent-setanta -cinc del nom del municipi,

instalada a la Plaça de l'Esglèsia.

Cabrils: una font

Cabrils" :Mimosa a la vora d'una escola

Per veure l'anunci de la película: http://www.youtube.com/watch?v=TUjY-KIYTJQ

I ara un conte: "Juul"

"En Juul tenia rissos.

Rissos pel-roigs.

Els seus companys li cridaven:

Fil de coure!

Cabells de cagarro!

Pastanaga!.

Per això, en Juul va agafar les tisores

i ris rere ris res,s'els va tallar tots.

En Juul tenia el cap pelat

"Bola de billar!, Bala!, Cap d'ou!"

Li cridaven els altres nens.

Per això en Juul es va posar una gorra.

Les orelles li sortien per sota de la gorra.

" Orellut!, Dumbo!, Alça el vol!".

En Juul voldria volar ben lluny i ...

no tornar mai més........ "

( fragment del conte "Juul", Georgie de Maeyer i Koen Vanmichelen)

Cabrils: El rètol

Una cançó d'en Joan Isaac que m'agrada:

"Un dia partiré

amb els grocs del capvespre

les ombres del xiprer

i el verd de les arbredes.

Els vermells del matí

em besaràn les penes

i els cabells de la nit

s'abraçaràn amb l'herba del camins.

Els blancs dels ametllers

esquitxaràn senefes,

que el vent bressolarà

amb un fons blau que espera dins la mar

de la nostra incertesa.

Pot ser em preguntaràn

els til.lers de les comes

si he vist despertar els blaus

del mar que tan ignoren.

I jo els hauré de dir

que el seu desitg em crema,

però encara no he pogut

desfer una cinta negra dels meus ulls,

desfer una cinta fosca..."

( Joan Isaac)

Cabrils: " escrit amb bona lletra"

"El meu Cabrils era tan petit ",

( o la cançó d'en LLuis LLach auténtica)

"El meu pais és tan petit

que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur

d'haver-lo vist

Diuen les velles sàvies

que és per això que torna.

Pot ser sí que exageren

tan se val!! és així com mp'agrada a mí

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu pais.

El meu pais és tan petit

que des de dalt d'un campanar

sempre es pot veure el campanar vei.

Diuen que els poblets tenen por

tenen por de sentir-se sols, tenen por de sentir-se grans,

tan se val! és aixi com m'agrada a mí

i no en sabria dir res mes...."

("El meu país"- LLuis LLach)

Cabrils: La ginesta vora les vinyes

MEDITERRÁNEO

si un día para mi malviene a buscarme la parca.

Empujad al mar mi barcacon un levante otoñal

y dejad que el temporal

desguace sus alas blancas.

Y a mí enterradme sin duelo

entre la playa y el cielo...

En la ladera de un monte,

más alto que el horizonte.

Quiero tener buena vista.

Mi cuerpo será camino,

le daré verde a los pinos

y amarillo a la genista...

Cerca del mar.

Porque yo nací

en el Mediterráneo

(Joan Manuel Serrat)

Cabrils: El pont de les Heures

El pont de les Heures està envoltat de pins,

em recorden una poesia d'en Celdoni Fonoll,

"Fragància de Creta,

lluminosa llar,

poesia i mites de l'antiga mar.

La brancada ampla,

el tronc revingut,

verdor de maragda, pinya de virtut.

Espinacs amb panses,

pinyonats, torrons,

panellets i coques, ver pi de pinyons.

Teseu, minotaure,

laberint grotesc,

cançons d'Ariadna,

bell catalanesc."...

("Pi pinyer," Celdoni Fonoll)

Sant Pere de Torelló: vora el molí.

..."Solíamos ir al rio y en el rio nos sumergíamos; solíamos dejarnos llevar por su corriente....Ahora todas aquellas cosas que antes eran importantes para mí parecen desvanecerse en el aire....Yo actúo como si no recordara nada del pasado ...

...Todos esos recuerdos vuelven a mí persiguiéndome como una maldición. Es un sueño, una mentira si no se hacen realidad...O es algo peor lo que me envía hacia el rio...

("Thr river", Bruce Springsteen) The River ( Open in small window)

Sant Pere de Torelló: el riu Ges

REFLEXES

"Miralls, mirall trencat

cambra de mals endreços

com un test plè d'esqueixos

de flors que mai no han nat.

Miralls per tot arreu,

el riu, el llach, el mar,

fins el cel plè d'estrelles

com mil bocins d'espill

la luna el troç mes gran.

I fins i tot la nit

com un mirall opac"...

( Roser Sabaté Camps)

Sant Pere de Torelló: " el pont de la palanca".

..." Et deixo un pont d'esperança
i el far antic del nostre demà
perque servis el nord
en el teu navegar.

Et deixo un vers a Sinera
escrit amb traç de blau lluminòs
que cantava a l'Alguer
per cantar el seu enyor..."

( M. Martí i Pol)

Olot: El Passeig dels plataners

"Plàtan solemne, plàtan grisenc,

plàtan verdíssim, plàtan sofert,

Popular plàtan, carers i places,

fas més humanes, de ciutats brutes,

i embrutidores, com tú lavínia

que excelsa fores..."

C. Fonoll.

Olot; T'han rentat la cara, bonica façana

Racons : Olot

Cabrils: La flor dels ametllers

Els ametllers de Cabrils ja floreixen. I molts dels arbres fruiters.

Els podem veure als jardins i als marges, prop la serralada.

A molts recons veurem com destaquen ,guarnits de color blanc o rosa.

Estàn a mercè de les gelades que podrien cremar la flor,

pero es resisteixen a canviar el paissatge hivernal.

Crec que la narrativa d'en Josep Plà sí que es com una "màquina retratista".
Recordem un fragment de "Les hores":

.."En aquest moment totes les riberes del mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. Tots els ametllers són ja florits davant del mar brillant, fins a Mallorca...En l'arbre, aquesta flor, tant si tendeix al blanc com al color de rosa, té uns pistils minúsculs, com petites banyes de cargol... La qualitat dels pètals, suau i carnosa al tacte, formen un teixit tan delicat, d'un tacte tan lleuger, que la seva fugacitat, de tan visible, té una cosa de tristesa...L'ombra que projecta la flor en el sol hivernal és tenuíssima, és ombra d'una ombra."

Els ametllers

Continúo amb el tema dels ametllers. He fet moltes fotos i he llegit poemes i relats que els descriuen . A Mallorca el paisatge es fascinant. Però a Cabrils també treuen el cap, timidament entre tants de pins i xipressos i alzines.Un cop més els atmellers en flor, d'acord. Ara, a algunes urbanitzacions els planten a les voreres del carrer. Com les mimoses. "Aparcats" al costat d'audis o touaregs. Benvinguts a Cabrils. Amb les seves variades tonalitats blanques i rosades continúen tenin un atractiu especial. Al voltants de camins , marges i carrers, es fan veure.
Com va dir "el poeta": "Blanc de neu", és la flor de l'ametller.


Tornaré a les fotos, perque crec que és el millor que puc fer.....

I ara, un poema.

" Com al mitg de l'hivern la primavera

Aixis el cel avui el sol i l'aire

Obre de bat a bat balcons i portes

I omple la casa de clarors".



J. Maragall.