EL MES D'ABRIL

Cançó:

QUIEN ME HA ROBADO EL MES DE ABRIL

"En la posada del fracaso

Donde no hay consuelo ni ascensor

El desamparo y la humedad

Comparten colchón

Y cuando por la calle pasa

La vida como un huracán

El hombre del traje gris

Saca un sucio calendario

del bolsilloY grita

Quién me ha robado el mes de abril

Cómo pudo sucederme a mí

Quién me ha robado el mes de abril

Lo guardaba en el cajón

Donde guardo el corazón

La chica de BUP casi todas

Las asignaturas suspendió

El curso que preñada

Aquel chaval la dejó

Y cuando en la pizarra pasa

Lista el profe de latín

Lágrimas de desamor

Ruedan por las páginas de un bloc

Y en el escribe

Quíen me ha robado el mes de abril

Cómo pudo sucederme a mí

Pero, quién me ha robado el mes de abril

Lo guardaba en el cajón

Donde guardo el corazón

El marido de mi madre

En el último tren se marchó

Con una peluquera

Veinte años menor

Y cuando exhiben esas risas

De instamatic en París

Derrotada en el sillón

Se marchita viendo Falconcrest

Mi vieja, y piensa,

Quién me ha robado el mes de abril

Cómo pudo sucederme a mí

Quién me ha robado el mes de abril

Lo guardaba en el cajón

Donde guardo el corazón"

Per escoltar la cançó, cliqueu: ( Open in small window)

Video:
http://www.youtube.com/watch?v=EWVNk5yJ2aI

( JOAQUIN SABINA)

INSURRECCIÓN

Cançó : INSURRECCIÓN

"Dónde estabas entonces cuando tanto te necesité?
Nadie es mejor que nadie pero tu creíste vencer.
Si lloré ante tu puerta de nada sirvió.
Barras de bar, vertederos de amor...
Os enseñé mi trocito peor.
Retales de mi vida,
fotos a contraluz
Me siento hoy como un halcón
herido por las flechas de la incertidumbre.
Me corto el pelo una y otra vez.
Me quiero defender.
Dame mi alma y déjame en paz.
Quiero intentar no volver a caer.
Pequeñas tretas para continuar en la brecha.
Me siento hoy como un halcón
llamado a las filas de la insurrección"

( Manolo García i Miguel Rios)

Per veure el vídeo, cliqueu. http://www.youtube.com/watch?v=4l8KIyaOPDo

Per escoltar la cançó, cliqueu: ( Open in small window)

La Nit de Nadal i El Matí de Nadal.

El Tió al matí de Nadal (Plaça de l'Església)

Nit de Nadal/ carrer Emilia Carles

c/ Emilia Carles

Nadal ( Open in small window)

SIMFONIA NUM 1 D'UNA NIT, D'UN MATÍ DE NADAL1.
LA NIT DE NADAL1.

Llum als carrers, de colors,
campanetes i estrelles,
cançons i nadales que s´emporta el vent
pels racons dels carrers plens de gent.

Lluminosa nit de Nadal!

2. Panderetes, simbombes
,trompetes de festa,
barrets de paper,
grans bigotis postissos,
disfresses i gresca,
guitarra i timbal.
La joiosa nit de Nadal!

3. Amb el pas vacil·lant,
la trompeta a la boca
i l´ampolla a la má,
de conyac, tot tocant,
tot bevent,caminant solitari
i va i veper
les Rambles avall.
La serena nit de Nadal!

4. heus aquí la baralla!
La dona que enmig del carrer
vol que torni a la casa el marit
i no es gasti els diners
convidant embriac
els companys a xampany.
L´amigable nit de Nadal!

5. heus aquí les riuades de gent
que només perqué avui és Nadal
s´han llançat al carrer
disfressats,fent soroll
i cantant i cridant,
i els petits com els grans.
Es la plàcida nit de Nadal;

6. I heus aquí com les putes
vestides de festa quan entren i surten,
avui mes que mai,
de les habitacions van cantant
fent els preus molt mes alts
les cançons del suc de Nadal!

7. I del que era la Fira de Santa Llúcia
,les branques d´avet i de grèvol
i els trossos de pi,
ara en resta sols una foguera
a sota de la catedral.

És la santa nit de Nadal!8.
I una cega velleta s´hi acosta i s´adorm
i una dona gitana hi apropa la cara
i les mans dels seus fills
que gemeguen de fred i de gana
és la clara nit de Nadal!

9. Mentre el fum se´n va ple de guspires
i mentre un caixó vell s'enfonsa en el foc,
grups de gent que han anat a l'església
se'n va cap a prendre turrons i xampany.
Són poquets que han anat a la missa del gall.
Aquesta és la nit de Nadal!




2. EL MATÍ DE NADAL

1. Tímid, sortirà el sol
i el gall ja haura cantat
durant la missad'ahir a mitja nit
quan els infants i el vells dormien
potser, si hi ha sort,
l'acollira un tapís blanc de neu festiva
que la gent gran, ahir,sentí
com queia lenta en volves molt petites.

2. Sortirà el sol, silent,
i buscarà els forats de les persiane
si els ulls adormits que s'han tancat de matinada
ulls morts de la gent
que s'han passat la nit de "tasca" en "tasca"
els buscarà en els llits i els homes
es regiraran tibant les mantes.

Despertarà el Nadal!
però els homes no podran alçar la testa
tothom, dut pel son,ignorarà
que sense pressa tot sol,
un bon jai se'n va petjant la neu blanca
vers l'esglesiai no sabran, tampoc,
que el bon Nadal s'espera ha temps a la finestra.

4. Qui sap si algun infant despertarà
i veurà les cases blanques
i amb crits, molt content,h
o anunciarà als germans i als pares
"Hi ha neu!" cridarà
i els germanets correran a la terrassa
mentre que els grans, també,
per "fe'l" callar voldran tirar-li una sabata.

5. Molt pocs, però uns quants, infants
sortiran gairebé oblidant vestir-se
allà on la neu serà més blanca i més bonica
i el fred que farà no el sentiran
quan veuran que la joguina serveix
per fer combats
fins que s'aixeca el pare o l'àvia
o es trenca un vidre.

6. Uns ninots fets de neu
escoltaran la veu de les campanes
que molt de matí criden a missa a les criades
que amb fred, potser amb vent,
caminaran arrambades a les cases
es d'on rebran, d'un tir,
la bola blanca que un infant li haurà tirada.

7. Més tard, l'olor del gall
s'escamparà pel pis i per les cambres
i el nas de tothoms'eixamplarà d'un cantó a l'altre
mentre somriuran i obriran les parpelles ensonyades
i diran, a poc a poc,"Per fi Nadal!
A veure què ens duran a taula!"

(Pau Riba)

Voldria fer una cançó...

VOLDRIA FER UNA CANÇÓ Voldria fer una cançó ( Open in small window)


Voldria fer una cançó

per retrobar la innocència

i engegar tanta ciència

de paper al drapaire

si em vol fer el favor

Arraconar les lliçons

que m'ha ensenyat l'experiència

desembossar la consciència

i oblidar tants consells

plens de bona intenció

Una cançó ben senzilla

sense tristor ni alegria

que al cantar-la no fos

més que un sospir en el vent

una mirada al ponent

o un no res dins del cor

Lála lalá lalála lalá..

Poder mirar netament

el flamejar de banderes

les més diverses dreceres

amb els ulls d'un infant

lliure de pensament

I arribar a viure el present

com aquell qui res no espera

i sempre fos la primera llum del dia

la que cadamatí em sorprèn

Una cançó fugissera

fragments de pols d'una estrella

i que al cantar-la no fos

més que un sospir en el vent

una mirada al ponent

o un no res dins del cor

Lála lalá lalála lalá...

Absorbiré tal com són

si són d'alguna manera

totes les coses del món

i en faré una cançó

per renéixer com la primavera

(Jaume Sisa)

Viure!

La mort del cantant Joan Baptiste Humet, ha estat "un cop", bé....continuem.....

Una cançó d'en Joan Issac, " que no puc ignorar!!":

VIURE, VIURE!!

"Podria viure ignorant
la història meva que no vull,
podria viure ignorant
el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers
tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber
dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s'adorm,
i l'aigua clara d'en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin,
en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant
els anys que em van assecant la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar,
la tomba freda d'un company,
les dues roses que hi ha posat,
colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar
per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento que cada matí,
un sol neix entre els meus
dits,una claror que em fa aixecar:
viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany
a aquell poeta decadent
esclau d'un art que em fa fiblar,
o la humanitat dels meus carrers,
la llengua que m'estimo tant,
l'aroma d'un amor llunyà...
Podria escriure sense dolor
fugint de l'odi que retinc,
podria escriure sens dolor
silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs,
morals, triomfants, inconsistents."

(Joan Isaac)

I ara, una d'en Humet...

HAY QUE VIVIR

" Habrá que hacernos a la idea
que sube la marea
y esto no da más de sí.

Habrá que darnos por vencidos
y echarnos al camino
que no hay nortes por aquí.

Al sueño americano,
se le han ido las manos
y ya no tiene nada que ofrecer,
sólo esperar y ver si cede
la gran bola de nieve
que se levanta por doquier.

¡Hay que vivir!,
amigo mío
antes que nada hay que vivir,
y ya va haciendo frío,
hay que burlar
ese futuro
que empieza a hacerse muro en ti.

Habrá que componer de nuevo
el pozo y el granero
y aprender de nuevo a andar.
Hacer del sol nuestro aliado
pintar el horno ajado
y volver a respirar.

Quitarle centinelas,
al parque y a la escuela,
columpios y sonrisas volarán.

Sentirse libre y suficiente
al cierzo y al relente,
mientras se va dorando el pan.

Habrá que demoler barreras,
crear nuevas maneras
y alzar otra verdad.

Desempolvar viejas creencias
que hablaban en esencia
sobre la simplicidad.

Darles a nuestros hijos,
el credo y el hechizo del alba
y el rescoldo en el hogar.

Y si aún nos queda algo de tiempo,
poner la cara al viento
y aventurarnos a soñar."

(Joan Baptista Humet)