Una casa de Cabrils...

L'Arborètum

L'Arborètum

Cabrils: El rètol

Una cançó d'en Joan Isaac que m'agrada:

"Un dia partiré

amb els grocs del capvespre

les ombres del xiprer

i el verd de les arbredes.

Els vermells del matí

em besaràn les penes

i els cabells de la nit

s'abraçaràn amb l'herba del camins.

Els blancs dels ametllers

esquitxaràn senefes,

que el vent bressolarà

amb un fons blau que espera dins la mar

de la nostra incertesa.

Pot ser em preguntaràn

els til.lers de les comes

si he vist despertar els blaus

del mar que tan ignoren.

I jo els hauré de dir

que el seu desitg em crema,

però encara no he pogut

desfer una cinta negra dels meus ulls,

desfer una cinta fosca..."

( Joan Isaac)

Cabrils: " escrit amb bona lletra"

"El meu Cabrils era tan petit ",

( o la cançó d'en LLuis LLach auténtica)

"El meu pais és tan petit

que quan el sol se'n va a dormir

mai no està prou segur

d'haver-lo vist

Diuen les velles sàvies

que és per això que torna.

Pot ser sí que exageren

tan se val!! és així com mp'agrada a mí

i no en sabria dir res més.

Canto i sempre em sabré

malalt d'amor pel meu pais.

El meu pais és tan petit

que des de dalt d'un campanar

sempre es pot veure el campanar vei.

Diuen que els poblets tenen por

tenen por de sentir-se sols, tenen por de sentir-se grans,

tan se val! és aixi com m'agrada a mí

i no en sabria dir res mes...."

("El meu país"- LLuis LLach)