NOIA DE PORCELANA

"Noia de porcelana buscava una ànima dintre teu
i això era com buscar papallones blanques damunt la neu.

Noia de porcellana la teva entranya és plena de vent,
una brisa de maig amb pètals rosa és aire inocent.

Noia de porcellana tot el teu cos és recipient,
a punt de ser omplert d'aigua i posar-hi un lliri quan ve el bon temps.

Noia de porcellana buscava força en el teu parlar,
i això era com buscar papallones blaves damunt la mar.

Noia de porcellana d'una mirada et van trencar el braç,
semblaves indignada com una santa sense beats.

Noia de porcellana tota ets fràgil que t'has tancat,
sota d'una campana que sona dolça i és de cristall.

Noia de porcellana buscava llum en la teva pell,
i això era com buscar papallones d'aire allà on bufa el vent.

Noia de porcellana tens la mirada ben transparent,
la pell de celofana i la carn translúcida i repel·lent.

Noia de porcellana què vols que et donin no donant res,
ets freda i inhumana, et preocupes de cinc a set."


( Pau Riba)