CASES DE CABRILS AMB ENCANT

Can Cabrera

En espera del bon temps

El llimoner de can Cabrera

UN PRIMER AVÍS: EN ESPERA DEL BON TEMPS; DE LA PRIMAVERA.

Una Cançó;

Disfrutem de la lletra i la música; és una descripció cinematogràfica i surrealista pau ribenca

( no apte per a aburrits i capsigranys),

SIMFONIA NUM 3 (D'UN TEMPS, D'UNS BOTONS)

Simfonia núm. 3

Per escoltar la cançó, cliqueu dins del parèntesi: ( Open in small window)

"Amb les sabates descordades

sense mitjons als peus

amb un barret de palla al cap

ple de botons

he anat a seure al jardinet dels lliris

en espera del bon temps.(bis)

Anava per la regadora de zenc

que es mor de set de l’estiu

però en decantar el cosde la cadira

se n’han anat tots els botons

I m’he posat a riurede

tant babau com sóc.(bis)

El terra ple de botons blancs

el sol encara fresc i l’aire fresc

l l’aire ficom una mandra i com una son

m’han fet posar malalt de poesia

us pensareu que és tot una mentida

però jo no us diré ni si ni no. (bis)

Només m’he tret una sabata

perquè se m’ha adormit un peu

i ha vingut una mosca

segurament la del bon temps

i m’ha semblat significatiu

i m’he posat content.(bis)

Diria que ja som a la Primavera

perquè sento l’olor que fa

i és l’hòstia de bonic el terra

ple de botons.

els cucs de Sant Antoni

el peu adormit,el sol,

la regadorai les herbes del jardí. (bis)

Però quina por si vingués algú

i em trobés adormit el peu

i tots els botons per terra

i la regadora de zenc

i sense mitjons i el barret al cap,

i el barret al cap tot ple de botons.

Oh quina por, quina por que em fa...

Amb les sabates descordades

sense mitjons als peus

amb un barret de palla al cap

ple de botons

he anat a seure al jardinet dels lliris

en espera del bon temps.(bis)"

PAU RIBA

( DIOPTRIA)

No ens ofegarem!

Riu Ges; Sant Pere

PAU RIBA

SIMFONIA D'UNS DEUS I D'UNS HOMES( 1ªpart)

1. "Pugeu a la barca, que naufragarem!

anirem mar endintre fins a perdre el món

sobre l'aigua verda, sota el blau del cel

amanyagats de dia pels esclats del sol

embriacs de lluna i silenci d'estels

arribarem molt lluny on, voltats d'horitzó,

trencarem la barca i ens enfonsarem.

2. Pugeu a la barca, que naufragarem!

tothom pensarà que ja ens hem ofegat

però ja podeu riure perquè no ho farem

quan hom no ho desitja, hom no es nega mai'

Anirem sota l'aigua amb els ulls ben oberts

buscant per la història morta el rei dels mars

Algun peix dels 'rojos' ja ens dirà allà on és.

3. Pugeu a la barca, que naufragarem!

Neptú ens dirà hola amb ulls omnipotents“

—No fotem candela, tros de rei vellet,

que l'absolutisme se l'ha endut el vent”

El rei de les barbes veurà bé on anem“

—M'agradeu, grans brètols!” —dirà astutament“

—Teniu bona fusta i sabeu què voleu!”

(2ª part)4. Pugeu a la barca, que naufragarem!

farem la república amb jo president

vosaltres ministres i el rei res de res

omplint-li la bossa ja el tindrem content

Amb les mars unides sota un sol govern

N’hi tindrem de sobra per fer el que farem

tindrem molta més força que el món de l'Oest.

Pugeu a la barca, que naufragarem!

crearem un déu i farem tempestats

llençarem en terra mig mar tot sencer

amb grans maremàgnums nodrirem l'espant

sobre cada onada un gran cartell imprès:

“Tots els calés vostres llenceu-los al mar

que el gran déu de l'aigua ja té el misto encès”.

6. Pugeu a la barca, que naufragarem!

quan tots els diners del món siguin al fons

tornarem la calma i no els recollirem

agafarem els peixos i tant sí com no

farem que se'ls mengin del primer al darrer

després tornarem a les terres d'on som

si avui fem varema..., "

Can Barba,

Masía de Can Barba

Sentir

vistes al mar des del cementiri

la vorera ajardinada vora el cementiri

Sentir ( Open in small window)

Sentir

"Abre la puerta
No digas nada
Deja que entre el sol

Deja de lado
Los contratiempos
Tanta fatalidad
Porque creo en ti
Cada mañana
Aunque a veces tú
No creas nada
Abre tus alas
Al pensamiento
Y déjate llevar
Vive y disfruta
Cada momento
Con toda intensidad
Porque creo en ti
Cada mañana
Aunque a veces tú
No creas nada

Sentir
Que aún queda tiempo
Para intentarlo
Para cambiar tu destino
Y tú
Que vives tan ajeno
Nunca ves más allá
De un duro y largo invierno
Abre tus ojos
A otras miradas
Anchas como la mar
Rompe silencios y barricadas
Cambia la realidad
Porque creo en ti
Cada mañana
Aunque a veces tú
No creas nada

Sentir
Que aún queda tiempo
Para intentarlo
Para cambiar tu destino
Y tú
Que vives tan ajeno
Nunca ves más allá
De un duro y largo invierno
Abre la puerta
No digas nada"...

( Luz Casal)

Jardins de can Jaumar

"... Me aproximé hasta la verja.Un jardín espeso y descuidado había reptado hasta el otro lado y las ramas de un eucalipto atravesaban las lanzas de la verja como brazos suplicando entre los barrotes de una celda. Aparté las hojas que cubrían parte del muro...Seguí la verja que bordeaba el jardín, intentando vislumbrar en su interior...Un intenso hedor a tierra mojada impregnaba el aire.."

( EL JUEGO DEL ÁNGEL, Carlos Ruiz Zafón)

Can Jaumar: Rajoles de la bassa del jardí

..".Murs coberts d'heura vedaven el pas a jardins salvatges en els quals s'alçaven residències monumentals. Palaus envaïts per la bardissa i l'abandó en què la memòria semblava que surés, com la boira que es resisteix a anar-se'n. Molts d'aquests casalots esperaven la demolició i molts d'altres havien estat saquejats durant anys. Alguns, però, encara eren habitats."..



("MARINA"- Carlos Ruiz Zafón)

Detall del dibuix.

Farigola

Farigola ( can Badia)

Els ametllers

Els ametllers ja floreixen.

M'agrada contemplar-los, però "al teu costat"..

Com la cançó:

PERO A TU LADO

Pero a tu lado ( Open in small window)

"He muerto y he resucitado.

Con mis cenizas un árbol he plantado,

su fruto ha dado

y desde hoy algo ha empezado.

He roto todos mis poemas,

los de tristezas y de penas,

lo he pensado y hoy sin dudar vuelvo a tu lado.

Ayúdame y te habré ayudado,

que hoy he soñado en otra vida,

en otro mundo, pero a tu lado.

Ya no persigo sueños rotos,

los he cosido con el hilo de tus ojos,

y te he cantado al son de acordes

aún no inventados.

Ayúdame y te habré ayudado,

que hoy he soñado en otra vida,

en otro mundo, pero a tu lado.

Ayúdame y te habré ayudado,

que hoy he soñado en otra vida,

en otro mundo, pero a tu lado".

( Los Secretos)

el castell de can Jaumar

Un paissatge d'aquarel·la

Les vistes des del cementiri...Els núvols pinten el cel amb petites pincellades blanques; com una aquarel·la que ens mostra el paissatge de Cabrils. Les vistes des del cementiri: mar i bosc

La cançó ACUARELA dóna color a Cabrils,

ACUARELA Aquarela ( Open in small window)

"En los mapas del cielo el sol siempre es amarillo
y la lluvia o las nubes no pueden velar tanto brillo.
ni los árboles nunca podrán ocultar el camino
de su luz hacia el bosque profundo de nuestro destino.
Esa hierba tan verde se ve como un manto lejano
que no puede escapar
que se puede alcanzar solo con volar.

Siete mares he surcado

siete mares color azul
yo soy nave voy navegando
y mi vela eres tu
bajo el agua veo peces de colores
van donde quieren no los mandas tu.

Por el cielo va cruzando,
por el cielo color azul,
un avión que vuela alto
diez mil metros de altitud.
desde tierra lo saludan con la mano,
se va alejando
no se donde va,
no se donde va.

Sobre un tramo de villa cruzando un paisaje de ensueño
en un tren que me lleva de nuevo a ser muy pequeño
de una américa a otra tan solo es cuestión de un segundo
basta un desearlo y podrá recorrer todo el mundo.
un muchacho que trepa, que trepa lo alto de un muro
si se siente seguro vera su futuro con claridad.

Y el futuro es una nave que por el tiempo volara
a saturno, después de marte
nadie sabe donde llegara.
si le ves venir
si te trae amores, no te los roben sin apurar
aprovecha los mejores que después no volverán.
la esperanza jamás se pierde.
los malos tiempos pasaran.
piensa que el futuro es una acuarela

y tu vida un lienzo que coloreas
que coloreas.

En los mapas del cielo el sol siempre es amarillo
(tu lo pintaras)
y la lluvia o las nubes no pueden velar tanto brillo.
(tu lo pintaras)
basta un desearlo y podrá recorrer todo el mundo".
(tu lo pintaras)

(Toquinho)

LLapis i tinta; per dibuixar i pintar les mimoses

Per remarcar el groc de les mimoses de Cabrils.

Cançó : "LÁPIZ Y TINTA" Lapiz y Tinta ( Open in small window)


"Lápiz y Tinta Tela, cinta, otra vez a empezar.
Lápiz, tinta, y al paisaje a robar.
Y al placer de reencontrar el limbo
de un tiempo que se nos va.

Libro, nube, ese es mi descanso.
árbol, fuente, cada vez que despierto.
Ser durmiente.
En la espuma de un antojo camuflarse.
Para completa inocencia,
en las calderas del sueño divagar.
Que los días se van, río son.

Ahora quiero sentir, caminar.

Ahora quiero pintar,

percibir el color de esa flor

que se marchitará.

Pinto, verdes parajes

de belleza desolada,

vivo lo efímero y su valor.

Bebo, apuro desperdicios de mi vida,

me recojo en la templanza de la tregua

que me da la anestesia del recuerdo.

Que los días se van, río son,

ahora quiero sentir, caminar,

ahora quiero pintar, percibir

el verano fugaz que ya se nos va.

Lápiz, tinta,

y al placer de reencontrar. "

("El último de la fila" , amb Quim Portet i Manolo García)

la font dels Quatre camins

Ca l'Arrà

Ca l'Arrà( 1.708)

L'ahir i avui d'una masía de Cabrils

Camins

El pont de les Heures( Cabrils)




(Camí de la Finca de la Vinyeta, a Sant Pere de T.)

CAMINS Camins ( Open in small window)

"Camins, que ara s'esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi son

Van deixar-ho tot el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara som dos fills del Sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor

Camins, somnis i promeses
Camins que ja son nous
No es senzill saber cap on has de marxar,
pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s'esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja son nous"

(Sopa de Cabra)

Cançó: "Els teus somnis"

ELS TEUS SOMNIS Els teus somnis ( Open in small window)

"Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall,
On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta.
Un pas i ja el teu cor desperta, un salt i ja no tornaràs,
Comptant la màgia és la primera, seguint...
Els teus somnis t'estan esperant.
Vés, no dubtis més, abraça'ls.
No el veus? a poc a poc s'acosta, no ho sents?
el tens al teu costat.
L'amor té totes les respostes.
És el teu somni, t'estava esperant.
Vés no dubtis més, s'escapa.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fes que siguin certs, abraça'ls.
El vent escampa les fulles, el temps arriba i se'n va
Mai no em demanis la lluna, ningú la pot agafar.
La vida cau i la pluja, el sol ens pot eixugar,
Sempre canvia la lluna, pren el que et vulgui donar.
Pren els teus somnis, t'estan esperant.
Vés no dubtis més, s'escapen.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin teus, abraça'ls.
Lluita pels teus somnis, t'estan esperant,
Fem que siguin certs, abraça'ls.
Fes que no s'ensorrin, vés-los a buscar,
Fes que siguin certs, abraça'ls.
Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre, volem seguir somniant."

(Sopa de Cabra)