jueves, 5 de marzo de 2009

El mar i les ones

Vistes des del Cementiri de Cabrils

Cançó: CAIC



Per veure el vídeo, cliqueu:http://www.youtube.com/watch?v=IbewG0JE8q8


Per escoltar la cançó, cliqueu: ( Open in small window)


"Caic, a poc a poc me'n vaig



La física em captiva



i la gravetat m'inclina als teus peus.



Caic, al mateix temps desfaig,



els núvols que regiren



aquest fràgil equilibri, meu.






Res no dura gaire,



em moc no soc d'en lloc,



d'aquest país d'aire.



Mai, tornaré a viure, mai,



amb el pes que arrossega la mentida,



la rutina, el trist engany, sense final



jo caic, on cel s'estimba contra els vidres



dels meus dies, caic.



M'enfonso dins l'aigua,



el corrent em porta prop del meu país d'aire.



L'impuls d'un instant dibuixa el meu salt,



travessa els espais en blanc,arribes,



te'n vas, la vida es desfà,



invisible en el mar dels anys. "






Canto sense xarxa, salto i sempre caic.



Res no dura gaire, em moc no soc d'en lloc,



el vell país d'aire. L'impuls d'un instant,



dibuixa el meu salt,



travessa els espais en blanc,



arribes, te'n vas, la vida es desfà,



invisible en el mar dels anys.



L'impuls d'un instant dibuixo el meu cant,



travesso els espais en blanc,



la vida es desfà, arribes, te'n vas,



invisible en el mar dels anys"






(Gerard Quintana)



1 comentario:

enrics dijo...

Molt bonic, tant que els sentiments es reflecteixen