jueves, 29 de enero de 2009

ARBRE TALAT

El fort vendaval del cap de setmana ha arrancat molts pins. Han talat molts d'ells per apartar els arbres caiguts dels camins. Els troncs. Han serrat els seus grans troncs.
..Una cançó;
per remarcar .....un avans i un desprès....
SI PUDIERA
""Si pudiera olvidar
Todo aquello que fui
Si pudiera borrar
Todo lo que yo vi
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Si pudiera explicar
Las vidas que quite
Si pudiera quemar
Las armas que use
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia
Si pudiera sembrar
Los campos que arrasé
Si pudiera devolver
La paz que quité
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Si pudiera olvidar
Aquel llanto que oí
Si pudiera lograr
Apartarlo de mí
No dudaría
No dudaría en volver a reír
Prometo ver la alegría
Escarmentar de la experiencia
Pero nunca, nunca mas
Usar la violencia "

( Antonio Flores)

PARROQUIA DE SANT PERE DE TORELLÓ







FIRA DE SANT SEBASTIÀ







martes, 20 de enero de 2009

CANÇÓ: "UN METRO CUADRADO"

can Bargay
La muntanya està tota urbanitzada.
Però, m'agrada Cabrils; arbres i vistes al mar...
Cabrils és un dels pobles més cars. A quan và el "m2"????

UN METRO CUADRADO

Un metro cuadrado ( Open in small window)
per veure el vídeo de la versió d'en Jaume Sisa,

"Un metro cuadrado

de tierra es bastante,

un metro cuadrado,
con tapia de piedra
todo rodeado.

Que la gente sepa
que todo eso es mío
y nadie se atreva

a entrar sin permiso,
y dentro un manzano
o tal vez una parra
para refugiarse

en su sombra
en verano
con una guitarra,
pues no cabe un piano

Un metro cuadro

sembrado de hierba

y en él recostarme
un poco encogida,

rozando la piedra.
Un libro en las manos
con estampas viejas

y canto dorado:

"Cuentos de Calleja".

...Sobre mi cabeza
se ve el cielo mío,

todo el cielo propio...,

y poder mirarlo

sin pedir permiso
con un telescopio
y bajo mis pies

un metro cuadrado

de mi propia tierra
hasta el fondo adrentado
para que me entierren

bajo la maleza

junto a la guitarra

de pie o de cabeza."




Preciosa cançó de Carmen Santoja i Glòria Van Aeersen, components de "Vainica Doble", ( m'encanta la versió d'en Jaume Sisa)



Foto del retol que avisa que el solar indicat és particular


Herbes que han nascut en un solar..Hi ha qui els hi diu males herbes????'

CASES DE CABRILS AMB ENCANT


CASES DE CABRILS AMB ENCANT




PORTES




sábado, 17 de enero de 2009

El Museu d'en Vicenç Amat


Mil i un records, exposats amb mota cura i delicadesa.
Testimonis del dia a dia del Cabrils de l'ahir

Gràcies sr. Vicenç per la seva tasca recopilatòria d'objectes i records d'un temps pasat.
I per compartir-los amb tots nosaltres.
LLETRA DE LA CANÇÓ - AQUELLAS PEQUEñAS COSAS
D'EN JOAN MANUEL SERRAT
(MEDITERRANEO) Aquellas pequeñas cosas ( Open in small window)

"Uno se cree que las mató el tiempo y la ausencia.
Pero su tren vendió boleto de ida y vuelta.
Son aquellas pequeñas cosas,
que nos dejó un tiempo de rosas
en un rincón,en un papel
o en un cajón.
Como un ladrón te acechan detrás de la puerta.
Te tienen tan a su merced como hojas muertas
que el viento arrastra allá o aquí,
que te sonríen tristes y
nos hacen que
lloremos cuando nadie nos ve. "

Cabrils nevat!!









lunes, 5 de enero de 2009

Un "'Imne Galàctic" per donar la benvinguda al 2.009!!!!



FELIÇ ANY NOU!!!!!


L'any es mereix començar-lo a celebrar cantant un imne..però res solemne..o pot ser si...


Jaume Sisa, el mestre galàctic, o més ben dit , el geni galàctic, podrà estar pasat de rosca..o podria ser que no...



HIMNE GALÀCTIC
(Jaume Sisa, 2000)

"Habitant de terrestres confins,




lliurarem nostres somnis al vent




d’una platja que n’era un jardí




arrelat en el blau firmament.





Un migdia de foc encendrà




les estrelles del cor de la nit,




on la música lliure serà




l’harmonia que portes a dins





Cadascú serà déu i esperit




d’ell mateix i de tot l’univers




Ni captaires ni reis pels camins




que relliguen la terra i el cel.





Saltaran sobre el nus de la sang




les cadenes de mares i fills




tot som pares i tots són germans




a les portes del seu laberint.





Dels tebeos a la llum de l’eternitat




d’occident a l’orient traspassar




de les cases, al mar i al desert,




del present a l’enigma del temps.





Avancem sense moure’ns de lloc




a poètiques forces units.




Si la vida es com un giravolt,




el més gran és també el més petit





En el límit de la realitat




prohibir estarà prohibit




quan galàctic el sol brillarà




a la terra que mai no ha existit.





A la terra que mai no ha existit"





( Jaume Sisa)