" No han passat gaires anys,
Gemma , que et vaig conéixer,
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer!.
Qué bonic eren els ulls que vas obrir,
qué bonics aquell setembre.
Qué feliç, nasqué als teus llavis
el somris
Qué feliç que hi ha estat sempre.
Gemma,
guaita les flors
guaita les flors
que són boniques
Gemma,
guaita les flors
guaita les flors
i no caminen
i tu ets la més bonica..."
( Joan Baptista Humet)
No hay comentarios:
Publicar un comentario